Xemeneia que no tira o que revoca amb el vent: causes i solució amb el remat adequat

Que una xemeneia no tiri bé o que el fum torni a l'interior quan bufa el vent té solució, però poques vegades n'és una de sola. El tiratge depèn de la temperatura dels gasos, de l'alçada i la secció del conducte, de l'aire que entra a l'estança i del que passa just a la boca de sortida. Canviar el remat sense entendre què falla és la manera més ràpida de gastar diners sense resoldre res.

En aquesta guia repassem les causes del mal tiratge i del revoc, com diagnosticar-les una per una, i en quins casos concrets el remat és la solució real, amb les especificacions tècniques dels remats de xemeneia VENTUM® que fabriquem.

El tiratge és la diferència de pressió que empeny els gasos calents cap amunt pel conducte. Es genera per dos mecanismes que actuen alhora:

• Tiratge tèrmic: els gasos calents són menys densos que l'aire exterior, així que ascendeixen. Com més gran sigui la diferència de temperatura i més gran l'alçada del conducte, més fort és l'efecte.
• Efecte del vent sobre la boca: l'aire que passa per damunt de la sortida pot generar succió, que ajuda, o sobrepressió, que destorba. Aquí és on la geometria del remat ho canvia tot.

I hi ha una tercera condició imprescindible: perquè surti aire per la xemeneia, ha d'entrar aire per algun lloc. Un habitatge molt hermètic sense aportació d'aire estrangula el tiratge per bé que el conducte estigui ben executat.

1. Alçada insuficient

La boca queda per sota del carener o d'obstacles propers i entra a la zona de turbulències de la mateixa teulada. És la causa més habitual i la que cap remat no corregeix per si sola: si el conducte és curt, cal prolongar-lo.

1. Secció inadequada

Un conducte massa estret no evacua el cabal que genera l'aparell. Un de massa ample és un problema menys intuïtiu però igual de real: els gasos es refreden en ascendir, perden empenta i el tiratge es torna inestable, sobretot en encendre.

1. Gasos massa freds

Un conducte sense aïllar, o que discorre per façana exterior, refreda els fums i mata el tiratge tèrmic. És típic de les primeres hores d'encesa i de les xemeneies que només funcionen a l'hivern després de setmanes aturades.

1. Falta d'aire d'aportació

Fusteries estanques, extractors de cuina i sistemes de ventilació mecànica competeixen amb la xemeneia pel mateix aire. Si l'estança no reposa el que puja pel conducte, el tiratge cau. Una prova molt senzilla: obre una finestra i observa si el comportament millora immediatament.

1. Obstruccions i brutícia

Acumulació de sutge, nius, restes d'obra o un registre mal tancat redueixen la secció útil. Convé descartar-ho abans que qualsevol altra hipòtesi, perquè és el més barat de comprovar i de resoldre.

1. L'entorn de la boca

Arbres, mitgeres, vessants de coberta, edificis més alts o fins i tot una xemeneia veïna generen zones de turbulència i sobrepressió sobre la sortida. Aquesta és la causa on el remat sí que és la solució tècnica correcta.

El revoc, també anomenat retorn de fum, és la inversió momentània del tiratge: el fum, en lloc de sortir, retrocedeix cap a l'estança. No és una fallada contínua, sinó un episodi, i aquesta intermitència és la seva signatura característica.

El mecanisme és aquest: quan el vent xoca contra un obstacle proper a la boca del conducte —un vessant, una mitgera, un edifici— es generen zones de sobrepressió. Si la boca queda dins d'una d'aquestes zones, la pressió exterior supera momentàniament la del conducte i empeny els gasos cap a dins. Per això el problema apareix amb determinades direccions de vent i desapareix amb d'altres.

Un remat mal concebut pot empitjorar-ho: si la seva geometria permet que el vent s'introdueixi al conducte en lloc de passar per damunt generant succió, està agreujant exactament allò que havia de corregir.

• Mal tiratge: constant. Costa encendre, la flama és mandrosa, el fum surt a poc a poc faci el temps que faci.
• Revoc: episòdic. La xemeneia funciona bé la majoria dels dies i falla en jornades de vent o amb una orientació concreta.

El diagnòstic canvia completament la solució: el primer apunta al conducte, el segon a la boca.

Abans de comprar res, aquest ordre de comprovacions descarta primer el que és barat i evita intervenir sobre la causa equivocada:

Està net el conducte? Escurada i revisió de registres. És el primer, sempre.

Millora en obrir una finestra? Si és així, el problema és aire d'aportació, no el conducte ni el remat.

Falla només amb vent? Anota els dies i la direcció del vent. Si el patró és clar, és revoc i el remat és la via.

Falla sempre i sobretot en encendre? Apunta a gasos freds o secció excessiva. Revisa l'aïllament del conducte.

On queda la boca respecte del carener i dels obstacles propers? Mesura-ho. Si està per sota, cal prolongar.

Comparteix el conducte amb altres aparells? Els conductes compartits generen interferències entre habitatges: sorolls, olors i tiratge inestable.

El remat actua exactament al punt on el conducte es troba amb el vent. Un remat ben dissenyat fa tres coses alhora:

• Converteix el vent en succió en lloc de deixar que penetri al conducte, estabilitzant el tiratge precisament en les condicions que abans l'invertien.
• Protegeix la boca de la pluja, la neu, les fulles i l'entrada d'ocells, que són causes d'obstrucció progressiva.
• Remata la caixa d'obra amb un acabat definitiu i, en el cas del VENTUM®, amb una base que actua com a goteró i impedeix l'entrada d'humitat.

Ara bé, convé ser honestos sobre els seus límits: el remat resol els problemes de boca i de vent. No corregeix una alçada insuficient, una secció mal dimensionada ni un habitatge sense aire d'aportació. Si el diagnòstic apunta a aquestes causes, cal intervenir també en la instal·lació.

La sèrie estàtica està pensada per a campanes de cuina, calderes de gas i llars de foc. El seu funcionament no depèn de cap motor: les lamel·les estan dissenyades segons el principi de Venturi, de manera que l'aire que passa entre elles genera una depressió a l'interior del remat. Aquesta depressió és la que manté l'extracció natural i evita el revoc.

Un detall de fabricació amb conseqüències pràctiques: l'alçada del remat i la distància entre lamel·les no varien amb les mesures de la caixa. És a dir, un VENTUM® gran manté la mateixa capacitat de depressió que un de petit, sense parets intermèdies que la redueixin.

Especificacions tècniques

• Alçada total estàndard: 500 mm (6 lamel·les horitzontals més base).
• Alçada útil: 405 mm.
• Alçada de la base inferior: 95 mm, dissenyada per a ancoratge ràpid i per actuar com a goteró.
• Gruix: 12/10 mm en alumini lacat; 8/10 mm en acer inoxidable AISI 316.
• Mesures exteriors: a la mesura exacta de la caixa d'obra.
• Temperatura màxima: 80 °C en continu.
• Unió de peces: punts d'embotició expansius, sense soldadures, per no alterar les propietats del material.
• Opcions: cara desmuntable per facilitar el manteniment; alçades i formes especials sota comanda.
• Normativa de referència: EN 13779 i el CTE DB-HS 3 espanyol; gamma adaptada al Reial Decret 314/2006.
• Certificació: ISO 9001:2015.

El conjunt es completa amb dues característiques que s'agraeixen en coberta: és lleuger i no té cantells punxants, cosa que facilita la manipulació durant el muntatge.

Per a ventilació de zones humides, banys i cuines —on la normativa exigeix un sistema de renovació forçada de l'aire interior— la sèrie mecànica incorpora un o diversos motors a l'interior del remat, dimensionats segons el cabal a extreure. La potència del motor és independent de les mesures exteriors de la caixa d'obra, de manera que una caixa petita no limita la capacitat d'extracció.

Motors disponibles

• HRB/4-200: 230 V, 1.475 rpm, 35 W, 0,19 A, 53 dB. Caixa mínima 300 × 300 mm.
• CRHB/4-250: 230 V, 1.475 rpm, 52 W, 0,26 A, 58 dB. Caixa mínima 445 × 445 mm.
• CRHB/6-315: 230 V, 980 rpm, 69 W, 0,40 A, 48 dB. Caixa mínima 540 × 540 mm.
• CRHB/6-355: 230 V, 955 rpm, 87 W, 0,44 A, 58 dB. Caixa mínima 610 × 610 mm.

Com es tria el motor per cabal

El criteri habitual és el nombre de conductes de Ø 100 mm que escometen al remat, calculant a una velocitat en conducte de 4 m/s. Com a referència ràpida:

• Fins a 280 m³/h (4 tubs): model HRB/4-200.
• De 350 a 700 m³/h (5 a 10 tubs): model CRHB/4-250.
• De 770 a 1.190 m³/h (11 a 17 tubs): model CRHB/6-315.
• De 1.260 a 1.680 m³/h (18 a 24 tubs): model CRHB/6-355.

Un requisit que convé no passar per alt: la instal·lació ha d'incorporar un regulador electrònic de tensió per ajustar la potència del motor en cada cas i assegurar el cabal correcte. Sense ell, el motor treballa sempre al màxim, amb el consum i el soroll que això implica.

Existeix a més una sèrie impulsora per als casos en què el que cal és introduir aire en lloc d'extreure'l.

Els remats es fabriquen en alumini lacat amb pintura de polièster o en acer inoxidable AISI 316 brillant. L'elecció no és només estètica:

• Alumini lacat: l'opció estàndard, amb bon comportament a la intempèrie i menor pes.
• Acer inoxidable AISI 316: recomanat en ubicacions a menys de 2.000 metres del mar, on la càrrega salina de l'ambient és agressiva amb els acabats lacats.

Els acabats estàndard en alumini són negre RAL 9005, gris antracita RAL 7016, gris fosc RAL 7022, natural RAL 9006 i blanc RAL 9003. Qualsevol altre color de la carta RAL es fabrica sota comanda amb recàrrec.

I per a projectes que no encaixen en el catàleg estàndard, fabriquem formes no rectangulars, mesures especials, peces d'unió, cares cegues contra paret i solucions per a xemeneies d'obra i conductes de formigó.

Bona part dels problemes de tiratge i de soroll es decideixen en com es remata la caixa d'obra, abans que arribi el remat. Aquestes són les recomanacions de fàbrica:

• Individualitzar els conductes de cada bany i cuina fins a la coberta, per evitar sorolls, olors i ventilació creuada entre habitatges.
• Deixar els conductes 20 cm per sota del nivell superior de la caixa d'obra un cop en coberta.
• Segellar els conductes entre si amb escuma de poliuretà, de manera que només s'extregui l'aire de l'interior dels tubs i no es xucli el de la caixa.
• Formigonar sòlidament les tres últimes filades de maons, preferentment amb ferro, perquè una pressió forta de vent no les arrenqui.

El muntatge del remat en si no requereix obra de paleta: la base està dissenyada per a un ancoratge ràpid i segur sobre la caixa acabada.

Com que cada peça es fabrica a la mesura exacta de la caixa, la presa de dades és determinant. El que cal enviar:

Llargada i amplada exteriors de la caixa d'obra en mil·límetres, mesurades a la part superior ja acabada.

Tipus de ventilació: estàtica o mecànica extractora.

Cabal a extreure o nombre de conductes de Ø 100, si la versió és mecànica.

Material i color, amb el RAL corresponent o l'acabat inoxidable.

Distància al mar, si l'obra està en zona costanera.

Particularitats geomètriques: cares cegues contra paret, formes no rectangulars, alçades especials.