Cobremurs a mida: com mesurar el mur i demanar el teu ALU-CLICK® sense errors

La coronació d'un mur és una superfície horitzontal exposada: si l'aigua s'hi queda, entra al mur i surt per les dues cares en forma de taques, eflorescències i despreniments.

El CTE DB-HS 1 obliga a rematar els parapets amb albardelles —o amb una solució d'efecte equivalent— amb inclinació mínima de 10º i goterons separats almenys 2 cm dels paraments.

La dada de partida de la comanda és l'amplada de coronació en mil·límetres; ALU-CLICK® es fabrica a mida des de 70 mm fins a 600 mm d'amplada.

La segona dada són els metres lineals de mur, i la tercera, el recompte de cantonades, trobades en T i extrems.

Les peces del sistema són sis: perfil, platina de fixació, biaix, peça en T, tapa final i maniguet d'unió.

La separació prevista entre peces és de 4 mm a l'estiu i de 8 mm a l'hivern: no és folgança, és la junta de dilatació de l'alumini.

El sistema s'instal·la sense silicona i sense fixacions visibles, sobre una platina de 70 mm amb juntes bituminoses estanques.

Un cobremurs és el remat que corona un mur, un parapet o un antepit per la seva cara superior. La seva funció és treure'n l'aigua de pluja i no deixar que penetri a la fàbrica.

Dit d'una altra manera: la coronació d'un mur és l'únic pla pràcticament horitzontal de tot l'element, i és el punt pel qual l'aigua entra amb més facilitat. Un cop dins, el mur es comporta com una esponja. L'aigua migra cap avall i cap als costats, i apareix en forma de tres danys molt reconeixibles. Taques i regalims foscos a les dues cares, perquè l'aigua arrossega sals i brutícia des de l'interior de la fàbrica. Eflorescències blanquinoses, quan aquestes sals cristal·litzen en assecar-se en superfície. I despreniments per cicles de gel-desgel, que en murs exposats acaben rebentant l'última filada i el revestiment.

Cap d'aquests tres danys no s'arregla netejant. S'arreglen impedint que l'aigua entri, i això és exactament el que fa un cobremurs ben dimensionat: converteix la coronació en un pla continu, impermeable, amb caiguda definida i amb una vora que obliga la gota a desprendre's abans de tocar el mur.

Per això, igual que passa amb els ampits, la qualitat del resultat depèn menys del material que de les mesures. Un cobremurs amb poca volada, sense goteró o mal dilatat protegeix poc encara que sigui d'alumini.

A l'obra s'usen indistintament i convé tenir-ho clar per no confondre's en demanar pressupost o en llegir un projecte.

Albardella és el terme normatiu. És el que fa servir el Codi Tècnic de l'Edificació quan regula la coronació de parapets i remats superiors de façana. Si estàs llegint una memòria constructiva o un plec, aquest és el nom que trobaràs.

Cobremurs és el terme comercial i el que més s'usa al sector de l'alumini i de la construcció metàl·lica. És el que fan servir fabricants, distribuïdors i instal·ladors.

Remat de mur, tapamurs o coronació són variants col·loquials d'obra que assenyalen el mateix.

Històricament l'albardella era de pedra, de formigó prefabricat o ceràmica, i per això la normativa parla de peces i de juntes entre peces. El cobremurs metàl·lic resol el mateix problema amb una lògica diferent: en lloc de moltes peces amb moltes juntes per segellar, un pla continu amb juntes controlades en punts concrets. Aquesta diferència és la que explica bona part del que ve a continuació.

El Document Bàsic HS 1 del Codi Tècnic de l'Edificació, dedicat a la protecció davant de la humitat, dedica un apartat específic a parapets i remats superiors de les façanes. Les seves exigències són quatre i convé conèixer-les abans de mesurar, perquè condicionen directament el que cal demanar.

Primera: els parapets s'han de rematar amb albardelles per evacuar l'aigua que arribi a la seva part superior i evitar que assoleixi la façana immediatament inferior, o s'ha d'adoptar una altra solució que produeixi el mateix efecte. Aquesta segona via és important i hi tornarem.

Segona: les albardelles han de tenir una inclinació de 10º com a mínim.

Tercera: han de disposar de goterons a la cara inferior dels sortints cap als quals discorre l'aigua, separats almenys 2 cm dels paraments corresponents del parapet. Si l'aigua cau per les dues cares, calen goterons a les dues.

Quarta: han de ser impermeables, o disposar-se sobre una barrera impermeable amb aquest mateix pendent mínim cap a l'exterior.

A això s'afegeix una condició sobre juntes que revela el problema de fons: en albardelles de pedra o prefabricades s'han de disposar juntes de dilatació cada dues peces, i cada 2 m en les ceràmiques, amb les juntes entre peces resoltes de manera impermeable mitjançant un segellat adequat.

Aquí hi ha el punt feble de la solució tradicional. Un mur de 20 metres rematat amb peces de pedra té desenes de juntes, i cadascuna és un segellat que envelleix, es desenganxa i s'ha de mantenir. La clàusula d'«una altra solució que produeixi el mateix efecte» és precisament la que permet resoldre la coronació amb un remat metàl·lic continu: menys juntes, i les que hi ha, resoltes per disseny en lloc de per massilla.

El que no canvia amb el material és la resta. La caiguda cap a fora s'ha de garantir, els goterons han d'existir als dos sortints i la separació mínima respecte al parament continua sent la mateixa. Per això la volada del perfil a cada costat del mur no és un detall estètic: és la cota que determina si el goteró queda o no on la normativa exigeix.

És la dada principal de la comanda. Es mesura de vora a vora de la part superior del mur, sobre l'acabat final i en mil·límetres.

Dos advertiments que estalvien disgustos.

El primer és que els murs no són regulars. Un mur de fàbrica revestit pot variar dos o tres centímetres al llarg de la seva longitud sense que s'aprecii a simple vista. Convé mesurar en diversos punts —almenys al principi, al centre i al final de cada tram, i sempre a les cantonades— i anotar el valor màxim i el mínim. Si la diferència és apreciable, cal dir-ho a la comanda: és informació que la fàbrica necessita per decidir el desenvolupament.

El segon és que l'amplada de coronació no és el desenvolupament del perfil. El desenvolupament inclou a més la volada a cada costat i el plec del goteró. Aquest càlcul el fa la fàbrica a partir de l'amplada que li envies, i és el motiu pel qual el formulari de pressupost demana l'amplada del mur i no el desenvolupament de la xapa: si envies el desenvolupament pel teu compte, és fàcil que la peça acabi volant de menys.

Pel que fa a límits, ALU-CLICK® es fabrica a mida des de 70 mm fins a 600 mm d'amplada. La majoria dels murs de parapet entren folgadament en aquest rang. Si el teu mur supera els 600 mm, és un cas que convé consultar abans de continuar mesurant.

Un darrer apunt sobre l'acabat: si el mur anirà revestit, revocat o aplacat i encara no ho està, cal mesurar sobre les cotes de projecte de l'acabat final, no sobre el que hi ha avui. És l'error de mesura més freqüent en obra nova.

La segona dada són els metres lineals de mur que cal rematar. Es mesuren per l'eix del mur, seguint el recorregut real, i s'anoten per trams: la cara nord, la cara est, el parapet de l'escala, el muret de la terrassa.

Treballar per trams, i no amb un únic número global, té tres avantatges. Permet assignar a cada tram la seva amplada de coronació, que pot variar d'un mur a un altre dins de la mateixa obra. Permet comptar correctament les trobades, que és el pas següent. I facilita la recepció del material a l'obra, perquè la comanda arriba ordenada per trams en lloc de com un munt de perfils indistingibles.

En obres amb diverses amplades convé a més agrupar: tots els trams de 300 mm junts, tots els de 450 mm junts. Redueix errors de muntatge i simplifica el desglossament.

Aquest pas decideix cap a on caurà l'aigua durant els propers trenta anys, així que mereix un minut de reflexió abans de demanar.

Hi ha tres decisions encadenades.

Cap a on ha de vessar. En un mur mitger o en un parapet de coberta, gairebé sempre interessa vessar cap a l'interior de la coberta, on hi ha un sistema de recollida, i no cap a la façana o cap al carrer. En un mur de tancament de parcel·la amb dues cares vistes, pot interessar el vessament a dues aigües per repartir. En un mur contra el qual recolza una façana, cal allunyar-ne l'aigua.

Què passa amb la cara que no rep la caiguda. Encara que l'aigua vessi preferentment cap a un costat, l'altra vora també es mulla: el vent empeny la pluja i l'escorrentia no és perfectament simètrica. Per això la normativa parla de goterons als sortints cap als quals discorre l'aigua, en plural, i per això convé que el perfil resolgui la vora en totes dues cares.

Com es materialitza la caiguda. Un perfil metàl·lic recolzat sobre una coronació perfectament horitzontal quedarà horitzontal. Si el mur no té ja formació de pendent, cal resoldre-ho abans de col·locar el remat. És un treball de paleta previ, no una cosa que s'improvisi el dia del muntatge.

A la pràctica, el raonable és indicar a la comanda el sentit de vessament desitjat per tram i adjuntar un croquis o una secció quan el mur tingui alguna particularitat: un parapet que fa d'arrencada de barana, una coronació en esglaó, una trobada amb una coberta inclinada.

Un mur poques vegades és una recta. I els punts on deixa de ser-ho són exactament els punts per on entra l'aigua si no es resolen amb la peça adequada. El sistema ALU-CLICK® es compon de sis elements, i convé saber què fa cadascun per poder comptar-los.

El perfil és el remat pròpiament dit, fabricat a mida de l'amplada del mur i tallat en trams.

La platina de fixació, de 70 mm d'amplada, és la base del sistema: es fixa al mur i és sobre ella on encaixa el perfil. És la peça que fa que no hi hagi cargols a la vista.

El biaix resol els canvis de direcció: les cantonades del mur, en angle exterior o interior. Es compta per unitats, una per cantonada.

La peça en T resol les trobades entre murs, quan un mur acomet perpendicularment contra un altre i cal mantenir la continuïtat del remat als tres braços.

La tapa final tanca els extrems oberts del perfil. Es compta per unitats: un mur amb dos extrems lliures porta dues tapes.

El maniguet d'unió enllaça trams consecutius mantenint la continuïtat del remat i l'estanquitat de la junta.

El recompte és senzill si es fa sobre un croquis en planta del mur: es recorre el traçat i es van marcant cantonades, trobades en T i extrems. Aquest croquis, encara que sigui a mà alçada, val més que qualsevol descripció per escrit i és el que convé adjuntar a la comanda.

El formulari de pressupost del web està organitzat justament amb aquesta lògica: per cada línia s'indica l'amplada del mur en mil·límetres, els metres, les unitats de biaix i les unitats de tapa final. Si tens el croquis amb el recompte fet, emplenar-lo porta un minut.

Aquesta és la part que gairebé ningú no té en compte en demanar i la que més problemes causa a mitjà termini.

L'alumini es dilata amb la calor. Un cobremurs és un element llarg, fosc en molts casos, col·locat al punt més exposat de l'edifici i sense res que li faci ombra. A l'estiu, la temperatura superficial d'un perfil en RAL 7016 sobre un parapet orientat a sud pot estar molt per sobre de la temperatura ambient. I a l'hivern, de matinada, pot baixar de zero.

Si els perfils es col·loquen a topall, sense folgança, aquest moviment no té on anar: les peces empenyen les unes contra les altres, el remat vincla, les juntes s'obren per on no toca i el conjunt perd la línia recta que era mig motiu per triar-lo.

Per això el sistema preveu una separació entre peces de 4 mm a l'estiu i de 8 mm a l'hivern. La diferència no és un capritx: si muntes a l'agost, l'alumini ja està dilatat i necessita menys folgança; si muntes al gener, està contret i cal deixar-li marge per créixer. Aquesta separació no és un defecte de muntatge ni una junta que s'hagi d'omplir de silicona fins a fer-la desaparèixer: és la junta de dilatació del sistema, i el maniguet d'unió i la junta bituminosa són els que garanteixen que continuï sent estanca mentre s'obre i es tanca al llarg de l'any.

Convé dir-ho clar perquè a l'obra la temptació és la contrària: estrènyer les peces perquè «no es vegi la ratlla» i segellar. És exactament el que no s'ha de fer.

El plantejament del sistema és senzill d'explicar. Sobre la coronació del mur es fixa una platina de 70 mm d'amplada. El perfil de cobremurs encaixa a pressió sobre aquesta platina, quedant la fixació oculta sota el remat. L'estanquitat de la junta es resol amb juntes bituminoses.

D'aquí surten les tres característiques que defineixen el sistema: zero silicona, zero fixacions visibles i col·locació d'un clic.

L'absència de silicona no és una qüestió estètica. Un segellat de silicona a la coronació d'un mur treballa a la intempèrie, amb radiació ultraviolada directa, amb dilatacions diàries i amb aigua entollada a sobre. És dels segellats que pitjor envelleixen d'un edifici, i la seva fallada no es veu fins que apareix la taca a la façana, mesos després. Un sistema que no en depèn per ser estanc elimina d'arrel aquesta via de manteniment.

L'absència de fixacions visibles té el mateix fonament. Cada cargol passant en un pla horitzontal exposat és una perforació que cal segellar i un punt de corrosió potencial. Si la fixació va oculta sota el perfil, aquests punts no existeixen.

I la col·locació a pressió redueix el temps de muntatge a l'obra, que en un remat de desenes de metres lineals no és un detall menor.

El perfil es fabrica en alumini lacat d'1,2 mm de gruix, amb 25 micres de laca de polièster aplicades per totes dues cares i alta resistència a la corrosió.

El lacat per les dues cares importa especialment en aquest producte. La cara oculta del cobremurs està permanentment en contacte amb la coronació del mur, amb la humitat que aquesta reté i amb els materials de la fàbrica. És la cara que mai no es veu i la primera que es degrada en un remat protegit només per dalt.

Els acabats disponibles són RAL 7016 gris antracita, RAL 9006 natural, RAL 9003 blanc i RAL 7022 gris cendra. La fabricació es realitza sota certificació ISO 9001:2015.

Davant de les solucions tradicionals, l'alumini aporta tres coses concretes en aquesta posició: no s'oxida, amb la qual cosa es descarta el regalim d'òxid sobre la façana; pesa poc, cosa que simplifica el muntatge en coronacions altes i sobre parapets que no sempre admeten càrregues; i permet peces contínues de gran longitud, amb la qual cosa el nombre de juntes es redueix dràsticament davant d'un remat de peces curtes.

Mesurar un sol punt del mur. Els murs varien. Amb una sola mesura, el perfil encaixa bé en un extrem i sobra o falta a l'altre.

Enviar el desenvolupament en lloc de l'amplada de coronació. La fàbrica calcula el desenvolupament a partir de l'amplada del mur. Enviar el desenvolupament ja calculat, sense dir-ho, és la via ràpida a una peça sense volada.

Mesurar sobre el mur sense revestir. Si el mur portarà revoc o aplacat, l'amplada final és més gran. La peça arribarà justa i el goteró quedarà enganxat al parament.

No comptar les cantonades. És el primer que falta quan el material arriba a l'obra, i el que obliga a improvisar retalls que ni són estancs ni queden bé.

Col·locar les peces a topall. Sense la separació prevista, el remat vincla el primer estiu.

Segellar la junta de dilatació amb silicona. Anul·la la funció de la junta i retorna al sistema el problema que estava dissenyat per eliminar.

No definir el sentit de vessament. Si ningú no ho decideix, ho decideix l'atzar de la coronació, i de vegades decideix vessar cap a la façana.

Deixar el color per al final. El lacat s'aplica a fàbrica; canviar-lo després implica tornar a fabricar.

Amb això, una comanda es pot pressupostar sense anades i vingudes. Per cada tram de mur:

• Amplada de coronació en mil·límetres, indicant la variació si el mur no és regular.
• Metres lineals del tram.
• Sentit de vessament desitjat.
• Unitats de biaix, indicant si són cantonades exteriors o interiors.
• Unitats de peça en T.
• Unitats de tapa final.
• Color RAL.
• Croquis en planta del mur, encara que sigui a mà alçada, amb el recompte marcat.
• Època prevista de muntatge, que condiciona la separació entre peces.

El formulari de pressupost admet adjuntar documentació en PDF, JPG, PNG, XLSX, CSV, DWG i DXF fins a 10 MB, de manera que pots enviar directament la planta, la secció o el detall constructiu. El termini de resposta a les sol·licituds de pressupost és de 24 hores en dies laborables.

Els cobremurs ALU-CLICK® es fabriquen a mida en alumini lacat, des de 70 mm fins a 600 mm d'amplada, amb sistema de fixació oculta sobre platina, juntes bituminoses estanques i un joc complet d'accessoris —biaixos, peces en T, tapes finals i maniguets d'unió— per resoldre la continuïtat del remat a tot el recorregut del mur.

Industrias Mas Salvadó y Sucesores és fabricant de productes d'alumini per a la construcció des del 1968, amb planta pròpia a Tàrrega (Lleida) i sistema de qualitat certificat ISO 9001:2015.

El catàleg del sistema recull les característiques generals i exemples d'obra executada. Per incorporar el sistema al detall constructiu estan disponibles el plànol de muntatge amb cotes i els plànols 2D de les platines: platina 1 i platina 2.