Remats de mur: tapes per a murs i blocs de formigó

Un mur exterior està dissenyat per rebre aigua per les seves cares. El que no està dissenyat per rebre és aigua per dalt.

La coronació és l'única superfície horitzontal de tot l'element. És la que reté l'aigua en lloc d'evacuar-la, la que concentra la radiació solar i la que, en la immensa majoria dels casos, no porta cap mena d'impermeabilització. I en un mur de bloc de formigó, aquesta combinació té conseqüències que van força més enllà de l'estètic.

El bloc de formigó buit té dues característiques que el fan especialment vulnerable per la coronació.

Els alvèols comuniquen verticalment. Tret que s'hagin massissat, els buits interiors formen conductes continus des de la coronació fins a la base. L'aigua que entra per dalt no es queda a la primera filada: baixa per l'interior del mur i apareix diverses filades més avall, sovint a la cara oposada a la que un estava mirant.

El formigó és porós i absorbeix per capil·laritat. No cal que l'aigua entri per un alvèol obert. Basta que s'estanqui sobre la coronació perquè penetri a la massa del bloc.

A partir d'aquí, el procés és sempre el mateix:

• Eflorescències. L'aigua dissol les sals solubles del ciment i les arrossega a la superfície. En evaporar-se, deixa els característics vels blanquinosos.
• Deteriorament del morter de juntes. És la part més feble del conjunt i la primera a degradar-se amb els cicles d'humectació i assecament.
• Danys per gelades. L'aigua retinguda als porus augmenta de volum en congelar-se. En zones amb gelades, aquest és el mecanisme que descascarilla la superfície del bloc filada a filada.
• Taques a les cares. L'aigua que vessa per la coronació regalima per les cares del mur arrossegant pols i sals, i dibuixa regalims que s'eixamplen amb els anys.

En un mur de fàbrica de maó el procés és semblant, encara que més lent. En un mur de bloc vist, sense revestiment, és notablement ràpid.

Qualsevol solució de coronació —es digui tapa, albardella, cobremurs o remat— ha de complir quatre funcions. Si en falla una, falla el conjunt.

1. Cobrir la totalitat de la coronació, sense deixar el cantell de la fàbrica exposat.
2. Evacuar l'aigua cap a fora, amb pendent o amb geometria que impedeixi l'estancament.
3. Volar sobre les cares del mur i separar la gota del parament. Un remat enrasat amb la cara del mur evacua l'aigua just sobre la superfície que pretenia protegir.
4. Ser estanc a les juntes durant tota la seva vida útil, i no només el dia en què es col·loca.

Les tres primeres condicions les compleix gairebé qualsevol material ben triat. La quarta és la que separa unes solucions d'altres, i és també la que decideix quant dura el remat en servei.

Albardella de formigó prefabricat

Peces motllurades que es reben amb morter sobre la coronació.

A favor: és la solució més econòmica i la més disponible a qualsevol magatzem de material de construcció.

En contra: el formigó prefabricat és porós i comparteix exactament la debilitat del mur que protegeix: absorbeix aigua, allibera sals i pateix amb les gelades. A més, cada peça mesura entre 50 i 100 centímetres, cosa que multiplica el nombre de juntes.

Quan: murs de poca exposició, obres amb condicionant de cost o remats que quedaran posteriorment revestits.

Remat ceràmic

Peces de gres o de ceràmica extrusionada, també rebudes amb morter.

A favor: el gres de baixa absorció es comporta molt bé davant de l'aigua i de les gelades, i encaixa de manera natural en fàbriques de maó vist.

En contra: és fràgil davant d'impactes i el problema de les juntes continua intacte. En murs de bloc, la diferència de textura entre remat i fàbrica sol obligar a revestir.

Quan: fàbrica de maó vist on la continuïtat estètica és un criteri de projecte.

Albardella de pedra natural

Peces de granit, calcària o gres treballades a la mida de la coronació.

A favor: durabilitat molt alta quan la pedra és de baixa absorció, com el granit, i un acabat que cap altra família no iguala.

En contra: pes elevat, cost alt i terminis llargs. Les calcàries i els gresos absorbeixen molt més del que se suposa, i les juntes continuen sent el punt feble.

Quan: projectes on la pedra ja és present a la resta de l'envolupant.

Cobremurs d'alumini

Perfils metàl·lics plegats que es col·loquen sobre la coronació.

A favor: l'alumini no absorbeix aigua, no s'oxida i la seva lleugeresa permet peces llargues amb molt poques juntes. El lacat de polièster ofereix tota la carta de color. I, sobretot, és l'única família que pot resoldre les juntes sense recórrer al morter.

En contra: requereix que la coronació estigui raonablement plana, perquè el metall marca qualsevol alabeig del suport.

Quan: pràcticament qualsevol mur exterior, i de manera molt especial els de bloc de formigó, on l'estanquitat de la coronació és més crítica que en cap altra fàbrica.

Val la pena aturar-se aquí, perquè és el motiu pel qual un remat correctament triat pot fallar igualment.

Un mur de 20 metres amb albardelles de 50 centímetres té 39 juntes. Cadascuna és un punt d'entrada potencial. I totes estan sotmeses al mateix cicle: la coronació d'un mur exterior rep radiació solar directa durant el dia i es refreda per radiació nocturna, amb salts tèrmics anuals que superen amb escreix els 60 °C.

Les juntes de morter no acompanyen aquest moviment: es fissuren. El segellat amb silicona l'acompanya durant un temps, fins que la radiació ultraviolada i el mateix cicle el degraden i apareix la primera esquerda, normalment entre el tercer i el cinquè any.

Qualsevol solució l'estanquitat de la qual depengui d'un material que envelleix té data de caducitat.

El sistema ALU-CLICK® ataca precisament aquest punt. Es compon d'una platina que es fixa sobre la coronació i d'un perfil que encaixa a pressió sobre ella fins a sentir el clic.

Sense massilles ni silicones. L'estanquitat l'aporten juntes bituminoses incorporades a la mateixa platina, no un segellant aplicat a l'obra.

Sense fixacions visibles. La cargolada queda oculta sota el perfil, cosa que elimina els punts d'entrada d'aigua que genera qualsevol fixació passant.

Amb joc per a la dilatació. Entre peces consecutives es deixa una separació de 4 mm si es col·loca a l'estiu i de 8 mm si es col·loca a l'hivern. El moviment tèrmic està previst, no combatut.

Amb menys juntes. Les peces es serveixen en longituds de 3 metres, de manera que aquell mur de 20 metres passa de 39 juntes a 6.

Desmuntable. El perfil es pot retirar si cal intervenir sobre el mur i tornar a col·locar-se després, cosa impensable amb una albardella rebuda amb morter.

Es fabrica a mida en amplades de 70 a 600 mm, amb una volada de 25 mm a cada costat i una caiguda vertical de 45 mm, en alumini lacat amb 25 micres de laca de polièster a totes dues cares.

Els cobremurs ALU-CLICK® es fabriquen a mida per a la coronació de qualsevol mur exterior.

• Material: alumini lacat d'1,2 mm de gruix.
• Lacat: 25 micres de laca de polièster a totes dues cares, resistent a la corrosió, a la radiació ultraviolada i a la variació tèrmica.
• Sistema de fixació: ALU-CLICK®, per encaix a pressió sobre platina, sense massilles, sense silicones i sense fixacions visibles.
• Juntes: estanques bituminoses, incorporades a la platina.
• Amplada de platina: 70 mm.
• Amplada de perfil: de 70 mm a 600 mm, a mida.
• Longitud estàndard: 3 metres per peça.
• Volada lateral: 25 mm per costat. Caiguda: 45 mm per costat.
• Separació entre peces: 4 mm a l'estiu, 8 mm a l'hivern.
• Accessoris: biaix exterior i interior de 90°, tapa final, cobremur en T i platina ALU-CLICK®.
• Colors estàndard: RAL 7016, 9006, 9003 i 7022. Qualsevol altre RAL sota comanda.
• Certificació: ISO 9001:2015.

Aquesta línia combina amb els ampits ALU-DROP® i amb els remats VENTUM® de xemeneia i ventilació quan el projecte busca coherència estètica entre buit, coronació i coberta.

1. Amplada de coronació del mur, mesurada en diversos punts del recorregut.
2. Longitud de cada tram recte, desglossada.
3. Nombre de biaixos exteriors i interiors de 90°.
4. Nombre de tapes finals i de cobremurs en T.
5. Referència RAL de l'acabat.
6. Estat de la coronació: si és fàbrica vista, si porta una albardella existent sobre la qual superposar, i si està a nivell.

• Deixar la coronació sense remat durant la fase d'obra, encara que sigui uns mesos: n'hi ha prou amb un hivern perquè el bloc comenci a patir.
• Comptar només les cantonades exteriors i oblidar els biaixos interiors de patis i retirades.
• Confiar l'estanquitat al segellat entre peces d'albardella tradicional.
• Massissar els alvèols i donar el problema per resolt: el formigó massissat continua sent porós.
• Col·locar sobre una coronació fora de pla, que l'alumini lacat fa visible.
• Triar un remat sense volada suficient, que no separa l'aigua de les cares del mur.