Sortida de fums per a estufa de pellets o llenya: quin remat triar

Una estufa de pellets o de llenya només rendeix de veritat quan la sortida de fums està ben rematada: amb bon tir, sense entrada de pluja i protegida del vent. El remat és la peça que corona aquesta sortida i de la qual depenen, en bona mesura, l'eficiència de l'aparell, la seguretat i l'absència d'humitats. En aquesta guia repassem a fons com triar-lo: en què es diferencien el tir dels pellets i el de la llenya, quins tipus de remat hi ha, quin material convé, com es mesura el tub i què cal tenir en compte amb l'alçada de sortida, els condensats i el manteniment abans que comenci la temporada de fred.

Quan encenem una estufa, els fums han de sortir a l'exterior de manera contínua i estable. Aquest moviment ascendent és el tir, i d'ell depèn que la combustió sigui neta i que l'aparell consumeixi just el necessari. Si el tir flaqueja, l'estufa rendeix menys, embruta el vidre, genera més residus i, en el pitjor dels casos, retorna fum a l'interior.

El remat és la peça que corona la sortida de fums. Encara que sembli un simple accessori, compleix diverses funcions alhora: protegeix la boca del conducte, impedeix que hi entri aigua o hi niïn ocells i, amb la geometria adequada, ajuda que el tir es mantingui estable fins i tot amb vent. Un remat mal triat —massa tancat, mal dimensionat o sense protecció— pot estrangular la sortida i provocar just el contrari del que busquem.

El tir natural es produeix per la diferència de temperatura i densitat entre els fums calents de l'interior del conducte i l'aire fred de l'exterior: els fums, més lleugers, ascendeixen per si sols. Com més alt i més calent estigui el conducte, millor tira. És el mecanisme de les estufes de llenya.

El tir forçat, en canvi, no depèn només de la física: un extractor integrat a l'aparell empeny els fums cap a fora. És el cas de la majoria d'estufes de pellets, que per això són menys sensibles al vent i a l'alçada de sortida, encara que continuen necessitant una sortida ben rematada i protegida.

Entendre aquesta diferència és la clau per triar bé: en la llenya, el remat ha d'ajudar que el tir natural no es perdi; en els pellets, la prioritat es desplaça cap a la protecció davant de la pluja, el vent i els ocells.

Encara que el principi és comú, cada aparell planteja prioritats diferents. En una estufa de pellets, amb tir forçat pel seu extractor:

• És menys sensible al vent, perquè no depèn del tir natural.
• Els seus fums surten més freds, cosa que augmenta el risc de condensats al tram final.
• El tub sol ser de menor diàmetre, habitualment al voltant de 80 mm.
• La prioritat del remat és la protecció, sobretot davant de la pluja i els ocells.

En una estufa de llenya, que depèn del tir natural:

• És més sensible al vent i a l'alçada de sortida, que condicionen directament el tir.
• Els seus fums surten més calents, amb menys condensats però més sutge.
• El risc principal és el sutge i la creosota, que es dipositen i són inflamables.
• El tub és de més diàmetre i la prioritat del remat és estabilitzar el tir a més de protegir la boca.

No vol dir que un tipus sigui millor que l'altre: simplement, cadascun planteja necessitats diferents que el remat ha d'atendre.

• Pluja: impedir que l'aigua entri pel tub i baixi cap a l'aparell, on pot oxidar components i embrutar la combustió.
• Vent i retorn de fums: evitar que les ratxes es fiquin al conducte i invertint el tir, tornant fum a l'interior.
• Ocells i intrusions: protegir la boca amb una malla o reixeta perquè no hi niïn ni l'obstrueixin fulles i brutícia.
• Tir: afavorir la sortida de fums amb una geometria que, lluny d'estrangular la secció, la mantingui o l'ajudi.
• Condensats i sutge: no crear zones on l'aigua o els residus s'acumulin i acabin degotant o taponant la sortida.

Un remat que compleix aquestes cinc funcions alhora és el que de veritat marca la diferència en el dia a dia de l'aparell.

No tots els remats són iguals. Segons l'exposició al vent i les necessitats de tir, convé un o altre:

• Barret estàtic: cobreix i protegeix la boca; amb la geometria adequada aprofita el vent per estabilitzar el tir, sense motor. És vàlid per a la majoria d'instal·lacions.
• Remat antiretorn: incorpora deflectors que trenquen les ratxes i redueixen la inversió del tir. Indicat en ubicacions molt exposades o a sotavent d'obstacles.
• Aspirador estàtic rotatiu: gira amb el vent i genera succió que reforça l'extracció, sense electricitat. Útil en llenya amb tir just i sense instal·lació elèctrica.
• Remat mecànic: un motor força l'extracció de fums de manera activa. Per a quan el tir natural no n'hi ha prou o el recorregut és difícil.

En estufes de pellets, amb el seu extractor propi, sol bastar un barret estàtic que prioritzi la protecció. En estufes de llenya situades en zones de vent, un model antiretorn o un aspirador estàtic aporten un marge extra d'estabilitat.

Els dos materials que millor rendeixen a la intempèrie són l'acer inoxidable i l'alumini lacat. L'acer inoxidable resisteix especialment bé els fums i els ambients agressius o marins, encara que és més pesat i manté un acabat metàl·lic. L'alumini lacat és més lleuger, permet triar qualsevol color RAL per integrar-lo amb la coberta o la façana i es comporta molt bé fins i tot a prop del mar. Tots dos requereixen un manteniment mínim.

La peça es pot fabricar a mida en qualsevol dels dos materials perquè s'ajusti amb precisió al tub de sortida.

El punt de partida per demanar un remat és el diàmetre del tub de sortida de l'estufa. D'ell depèn que la peça encaixi i que la secció de pas es mantingui. Les estufes de pellets solen fer servir diàmetres menors (habitualment al voltant de 80 mm), mentre que les de llenya en fan servir de més grans pel seu major cabal de fums.

A Industrias Mas fabriquem el remat de xemeneia a mida a partir d'aquest diàmetre, amb un marge de fabricació de 3 mm per cara, de manera que la peça assenti bé i quedi estanca sense estrangular la sortida. Un remat massa ajustat o massa tancat redueix la secció útil i penalitza el tir; un de ben dimensionat la respecta.

El millor remat del món no compensa una sortida mal situada. Perquè el tir sigui estable i els fums no molestin, la boca de sortida ha de superar la coberta i mantenir les distàncies adequades respecte al carener, a les finestres i als edificis propers. Una sortida massa baixa o enganxada a un vessant queda exposada a turbulències i a que el vent provoqui retorn de fums.

La instal·lació d'estufes de biomassa i la seva evacuació de fums està regulada per la normativa vigent (entre d'altres, el RITE) i per les ordenances municipals, que fixen alçades i distàncies mínimes. Convé revisar-la i, quan hi hagi dubtes, deixar el dimensionament i la ubicació en mans d'un instal·lador qualificat.

A les estufes de pellets els fums surten més freds, per la qual cosa és més fàcil que apareguin condensats al tram final del conducte. El remat no ha de crear zones on aquesta aigua s'acumuli i degoti.

A les de llenya el risc és el sutge i la creosota: residus que es dipositen al conducte i a la malla del remat i que, a més de reduir el tir, són inflamables. Per això la protecció antiocells del remat ha de poder-se netejar amb facilitat i no taponar-se.

• Revisa i neteja el remat i el conducte abans d'encendre per primera vegada cada temporada.
• Comprova que la malla antiocells no estigui obstruïda per sutge, fulles o nius.
• En estufes de llenya, vigila l'acumulació de creosota al tram alt del conducte.
• Revisa la subjecció i l'estanquitat del remat després d'episodis de vent fort o temporals.

• Triar només per estètica: un remat bonic però mal dimensionat penalitza el tir.
• Un model massa tancat: estrangula la sortida i ofega la combustió.
• Oblidar la protecció antiocells: una boca oberta acaba amb nius i obstruccions.
• Ignorar el vent dominant i l'alçada: són la causa principal del retorn de fums.
• Adaptadors mal segellats: unir diàmetres diferents sense estanquitat provoca fuites i condensacions.