Reixes de ventilació per a bany i cuina: com triar la mida i el cabal correctes

El bany i la cuina són els dos locals d'un habitatge on es genera pràcticament tota la humitat: el vapor de la dutxa, el de la cocció, el de la rentadora i el del rentavaixelles. Si aquest aire carregat no s'evacua, l'aigua condensa sobre les superfícies fredes —cantonades, llindes, caixes de persiana, juntes d'enrajolat— i apareixen les taques negres de floridura.

La reixa de ventilació és la peça que tanca aquest recorregut: el punt per on l'aire viciat surt de l'edifici. Triar-la malament és una de les causes més habituals que una instal·lació correcta sobre plànol no funcioni a l'obra. En aquesta guia repassem les tres dades que de debò decideixen l'elecció —cabal, secció lliure de pas i material— i com es tradueixen en una mida concreta de reixa.

En la lògica del Codi Tècnic, un habitatge es divideix en locals secs (dormitoris, sales d'estar, menjadors) i locals humits (banys, lavabos i cuines). L'aire ha de circular des dels locals secs cap als humits: els primers disposen d'obertures d'admissió, els segons d'obertures d'extracció, i les particions intermèdies han de tenir obertures de pas.

Aquesta asimetria no és capriciosa. El bany i la cuina concentren alhora el vapor d'aigua, les olors i, en el cas de la cuina, els productes de la combustió i els greixos en suspensió. Extreure l'aire just on es genera el contaminant evita que es reparteixi per la resta de la casa. D'aquí que la reixa d'un bany no es dimensioni igual que la d'un dormitori: no està aportant aire, l'està traient.

Un matís que convé tenir clar des del principi: una dutxa calenta satura de vapor l'aire del bany en pocs minuts, i aquest pic d'humitat no es resol obrint la finestra cinc minuts al dia. El que evita la floridura és la renovació contínua, no la puntual. Per això el sistema ha de funcionar de manera permanent, amb cabal constant, i per això interessen les reixes de lamel·les fixes: no tenen parts mòbils que algú pugui tancar perquè entra fred.

El punt de partida de qualsevol càlcul és la taula 2.1 del DB-HS 3, que fixa els cabals mínims per local en la ruta prescriptiva. Els valors de referència per a locals humits són:

• Banys i lavabos: 15 l/s per local, equivalents a 54 m³/h, garantits mitjançant extracció mecànica o natural.
• Cuines: 2 l/s per cada m² de superfície útil del local, en concepte de ventilació general.
• Campana de cuina: a més del sistema general, la cuina ha de disposar d'un sistema addicional específic amb extracció mecànica per als vapors de la cocció, amb un cabal mínim de 50 l/s.

A aquests mínims per local s'hi suma una exigència de conjunt que sovint es passa per alt. La taula fixa tant els cabals mínims per local com el cabal total d'extracció que ha de complir cada habitatge —de l'ordre de 12, 24 i 33 l/s segons el nombre de dormitoris—, i tots dos requisits s'apliquen simultàniament: si no es compleix el total, no es compleix l'HS 3 encara que cada local tingui el seu cabal.

Dues advertències pràctiques. La primera: el DB-HS 3 ha tingut diverses revisions i els valors han canviat entre edicions, així que en projecte convé verificar sempre l'edició vigent. La segona: l'extracció i l'aportació han de quedar equilibrades, perquè si s'extreu més del que entra es generen depressions, soroll i retorn d'aire. Una reixa de façana sobredimensionada no compensa unes obertures d'admissió insuficients.

Aquí hi ha l'error de compra més comú. Dues reixes amb la mateixa mida exterior —posem 300 × 300 mm— poden deixar passar cabals molt diferents segons el nombre de lamel·les, la seva inclinació, el cantell del perfil i l'amplada del marc. La mida que s'anuncia al catàleg és l'exterior; la que fa circular l'aire és la secció lliure de pas: la superfície real, descomptant lamel·les i marc, per la qual l'aire travessa la reixa.

Comparar reixes per la mida exterior és com comparar finestres per l'amplada del bastiment. El que és rellevant és el buit útil. I hi ha tres factors que el redueixen sense que es noti a simple vista:

• Densitat de lamel·les. Més lamel·les significa millor protecció davant la pluja i les vistes, però menys superfície lliure.
• Inclinació de la lamel·la. Una lamel·la molt inclinada protegeix més i deixa passar menys aire en línia recta.
• Accessoris. Una malla antiocells o un filtre antipols muntats darrere la reixa redueixen la secció efectiva, de vegades de manera notable. Si el projecte els contempla, han d'entrar en el càlcul abans de fabricar, no després.

El pas del cabal a la superfície és una regla de tres senzilla: cabal = velocitat de l'aire × secció lliure. Si prenem el bany de l'exemple anterior:

• Cabal exigit: 15 l/s, és a dir, 0,015 m³/s.
• Velocitat de pas admissible a la reixa: si adoptem un criteri conservador de 2 m/s per evitar soroll i xiulets.
• Secció lliure necessària: 0,015 ÷ 2 = 0,0075 m², és a dir, 75 cm².

Sobre aquest resultat cal aplicar el rendiment real de la reixa. Si la secció lliure representa, per exemple, el 50 % de la superfície exterior, la reixa haurà de mesurar uns 150 cm² de cara vista —de l'ordre de 125 × 125 mm— per deixar passar aquests 15 l/s amb folgança. La xifra concreta depèn del model i cal demanar-la al fabricant.

Com a referència complementària, a la xarxa de conductes la velocitat de l'aire no hauria de superar els 6 m/s en ramals secundaris ni els 8 m/s en conductes verticals, per evitar soroll i vibracions, i la secció mínima d'un conducte rectangular és de 12 × 20 cm. La reixa de sortida ha de treballar per sota d'aquestes velocitats, no per sobre: és el punt on l'aire es troba amb l'usuari i on el soroll es percep.

Convé distingir tres elements que sovint s'anomenen igual i no ho són:

• L'obertura d'admissió, en dormitoris i sales d'estar, per on entra l'aire exterior.
• L'obertura de pas, a la partició entre locals secs i humits: una reixa a la fulla de la porta o una folgança inferior suficient.
• L'obertura d'extracció i la seva sortida a l'exterior, en bany i cuina, connectada a conducte. A l'extrem d'aquest recorregut —en façana, en un pati de llums o en coberta— és on s'instal·la la reixa exterior.

Aquest darrer punt és el que resolen les reixes de ventilació d'Industrias Mas: la terminació exterior del sistema, la peça que es veu des del carrer o des del pati. No substitueix la boca d'extracció interior ni el ventilador, sinó que tanca el recorregut protegint-lo de la pluja, de l'entrada d'ocells i del vent, amb un acabat integrat a la façana.

És una diferència important a l'hora de triar. La boca interior d'un bany pot ser una peça petita i estàndard; la sortida exterior està exposada a la intempèrie durant dècades, i aquí és on el material i el sistema de fixació decideixen si el detall envelleix bé o es converteix en una taca d'òxid sota la finestra.

Per a la terminació exterior d'un bany o una cuina, el material ha de resistir tres coses alhora: humitat permanent, radiació ultraviolada i cicles tèrmics.

• Alumini lacat. No s'oxida, és lleuger, admet qualsevol color de la carta RAL i no requereix manteniment. És l'opció estàndard en façana. El lacat de qualitat —25 micres de laca de polièster a totes dues cares— és el que marca la diferència respecte d'una xapa simplement pintada.
• Acer inoxidable AISI 316. Indicat en ambients marins o especialment agressius, on l'aire salí castiga qualsevol acabat.
• Acer galvanitzat. Econòmic, però en contacte continu amb el vapor i l'aigua acaba perdent el recobriment als cantells i als punts de tall.
• PVC. Barat i habitual en peces interiors petites, però s'esgrogueeix amb el sol i es torna trencadís amb els anys a l'exterior.

En cuines professionals, on l'aire extret arrossega greix, convé a més valorar l'accessibilitat per a la neteja periòdica de la reixa i del conducte.

• Lamel·les fixes orientades. Garanteixen una ventilació permanent sense parts mòbils que puguin bloquejar-se, i la seva inclinació dificulta l'entrada d'aigua de pluja mentre deixa sortir l'aire.
• Fixació oculta. El sistema de muntatge amaga els cargols d'ancoratge. A més d'un acabat més net, evita el problema clàssic dels caps de cargol oxidats o desalineats en una façana.
• Muntatge sense obra. La instal·lació no necessita perforació ni paleta addicional: es resol sobre el buit existent, cosa que la fa especialment còmoda en rehabilitació i en habitatges habitats.
• Reixa antiocells. Malla de 15 × 15 mm o trama de 3 × 10 mm. Imprescindible en sortides de bany i cuina en façana o pati, on els nius són una causa habitual d'obstrucció de conductes.
• Filtre antipols. Útil quan la reixa treballa també en admissió o en entorns amb molta càrrega de pols.
• Platina de fixació entre maons. Permet ancorar la reixa a la mateixa junta del tancament, sense foradar la cara vista.

Les reixes de ventilació IMS es fabriquen a mida en alumini lacat, en qualsevol amplada i alçada, per a façanes i espais interiors.

• Material: alumini lacat, gruix 1,2 mm. També disponibles en acer inoxidable AISI 316 brillant, gruix 0,8 mm.
• Lacat: 25 micres de laca de polièster a totes dues cares, resistent a la corrosió, als raigs UV i a les variacions tèrmiques.
• Lamel·les: fixes, sense parts mòbils ni manteniment.
• Fixació: muntatge amb cargolat lateral que deixa els ancoratges ocults des de la cara vista. Sense perforació ni obra de paleta.
• Fabricació: a mida en llarg i alt, amb tecnologia robotitzada.
• Colors estàndard: negre RAL 9005, antracita RAL 7016, gris fosc RAL 7022, natural RAL 9006 i blanc RAL 9003. Qualsevol altre color de la carta RAL sota comanda.
• Accessoris opcionals: platina de fixació entre maons, reixa antiocells de 15 × 15 mm o trama de 3 × 10 mm, i filtre antipols.
• Certificació: ISO 9001:2015.

A més de banys i cuines, aquest mateix producte s'empra en ventilació de grans superfícies, caixes d'ascensor, patis de llums i de serveis, garatges i ocultació d'unitats d'aire condicionat. I combinen amb els remats de xemeneia i ventilació VENTUM®, fabricats també en alumini i a mida, quan el projecte exigeix coherència estètica entre la façana i la coberta.

La comanda es resol amb quatre dades:

1. Quantitat d'unitats.
2. Mesures del buit: horitzontal i vertical, en mil·límetres. Han de ser les cotes reals del buit de la paret, sense folgances. Aquest és el punt on es concentren els errors: mesurar sobre plànol en lloc de sobre obra, o descomptar per precaució un marge que després deixa la reixa ballant.
3. Material i color: alumini lacat en color estàndard o RAL a carta, alumini natural o acer inoxidable AISI 316.
4. Accessoris: platina de fixació entre maons, antiocells, filtre antipols.

Si el projecte té un cabal compromès —l'habitual en obra nova i en rehabilitació amb visat—, convé indicar-ho a la comanda perquè la mida es contrasti amb la secció lliure real del model.

• Triar per mida exterior sense comprovar la secció lliure de pas.
• Afegir la malla antiocells a posteriori, reduint un cabal que ja anava just.
• Oblidar el cabal total de l'habitatge i quedar-se només en el mínim de cada local humit.
• Desequilibrar el sistema: extracció correcta amb admissions insuficients als dormitoris, cosa que genera depressió i soroll a les portes.
• Fer servir material inadequat en façana i descobrir l'òxid dos hiverns després.
• Mesurar amb folgances. El buit es mesura tal com és; l'ajust el resol la fabricació.