Mides de canaleres: com calcular el desenvolupament i la secció d'evacuació

Hi ha una conversa que es repeteix cada vegada que algú demana pressupost de canalera per primer cop.

—Necessito canalera de 150.

—150 de diàmetre o 150 de desenvolupament?

I aquí s'obre un silenci, perquè són dues magnituds completament diferents que s'expressen amb el mateix número i que no tenen res a veure entre si.

Aquest article aclareix les tres mides que defineixen una canalera, com es passa de l'una a l'altra i quines dades necessita una comanda a mida perquè no hi hagi sorpreses.

La secció d'evacuació és l'àrea interior útil per la qual circula l'aigua, expressada en centímetres quadrats. És la magnitud que determina si la canalera té capacitat suficient per a la coberta que serveix. És el que es calcula.

El diàmetre nominal és la dimensió amb què s'identifiquen els perfils semicirculars: 100, 125, 150, 200, 250 mm. És una etiqueta comercial derivada de la secció.

El desenvolupament és l'amplada de la xapa plana abans de plegar-la. És la mida de fabricació: el que es talla de la bobina. S'expressa en mil·límetres i els valors comercials habituals són 250, 333, 400 i 500 mm.

La relació entre totes tres és directa però no evident, i va sempre en el mateix sentit: es calcula la secció necessària, aquesta secció determina la geometria, i la geometria determina el desenvolupament.

Per a una canalera semicircular, el desenvolupament és la longitud del perímetre desplegat: la mitja circumferència més el que consumeixin les vores.

Desenvolupament ≈ (π × D ÷ 2) + vores

Amb una canalera de 150 mm de diàmetre nominal:

• Mitja circumferència: π × 150 ÷ 2 = 236 mm
• Vores i rebords de rigidització: entre 60 i 90 mm segons el perfil
• Desenvolupament resultant: al voltant de 300–330 mm

Per això una canalera de Ø150 es fabrica habitualment amb un desenvolupament de 333 mm. La xifra no és arbitrària: surt de la geometria.

I la secció d'aquesta mateixa canalera, que és el que interessa per al càlcul hidràulic:

Secció semicircular = π × r² ÷ 2 = π × 75² ÷ 2 ≈ 8.836 mm² ≈ 88 cm²

Convé retenir la lògica: el desenvolupament creix de manera lineal amb el diàmetre, però la secció creix amb el quadrat del radi. Passar de Ø100 a Ø150 suposa un 50 % més de desenvolupament —i per tant de material i de cost— però més del doble de capacitat d'evacuació. És la raó per la qual pujar un esglaó de secció sol ser més rendible del que sembla.

Els perfils de disseny —quadrangulars, trapezials, motllures d'estil— no es dimensionen amb la taula directa de canaleres semicirculars.

El criteri del CTE és clar: cal determinar una secció equivalent, i en el cas de seccions quadrangulars aquesta secció equivalent ha de ser un 10 % superior a la que correspondria a una canalera semicircular per a la mateixa superfície servida.

El motiu és hidràulic. Una canalera quadrangular té més perímetre mullat per a la mateixa àrea de pas, cosa que augmenta el fregament i redueix la velocitat de l'aigua. També acumula més brutícia a les cantonades, que amb el temps redueix la secció real disponible.

A la pràctica, això significa que una canalera de disseny no és intercanviable metre a metre amb una de semicircular de la mateixa alçada aparent. Cal refer el número.

En substitució, el desenvolupament es pot mesurar directament sobre la peça existent i evita tot el càlcul.

Amb una cinta mètrica flexible, es recorre el perfil per la cara interior des de la vora exterior fins a la vora interior, seguint tota la corba o tots els plecs. Aquesta longitud és el desenvolupament.

L'error habitual és mesurar en línia recta de vora a vora. Aquesta distància sempre és més petita que el desenvolupament real, i la canalera que arribi amb aquesta mida quedarà curta.

Hi ha una dada que no apareix en cap comanda i que condiciona el muntatge: l'alumini es dilata uns 0,024 mm per metre i per grau centígrad.

Una coberta exposada passa de temperatures sota zero en una nit d'hivern a superfícies molt calentes en una tarda d'agost. Amb un salt de 60 °C, un tram de 10 metres es mou de l'ordre de 14 mil·límetres.

Aquest moviment no és negociable. Si la canalera està impedida als dos extrems, es converteix en vinclament, en abonyegament o en obertura de junta.

D'aquí en surten dues conseqüències per a la comanda. En trams de més de 10 o 12 metres convé preveure juntes de dilatació, i decidir-ho en demanar, no en muntar. I les unions entre peces s'han de resoldre per solapament en el sentit del corrent, deixant el joc necessari, de manera que l'aigua passi per sobre de la junta i no en contra.

Recorrent el perímetre sobre el plànol i marcant cada canvi de direcció i cada final, s'obté l'especejament complet:

• Angles exteriors, a cada cantonada que gira cap enfora.
• Angles interiors, a cada cantonada que gira cap endins. Són els que s'obliden.
• Tapes o testers, a cada extrem on la canalera acaba.
• Punts de desguàs, amb la posició i el diàmetre de cada baixant.

Comptar sobre el dibuix és molt més fiable que comptar de memòria a l'obra, i és la mateixa llista que després serveix per verificar la recepció del material.

Aquest article tracta de les mides i de com es tradueixen a fabricació. El càlcul de quina secció cal —intensitat pluviomètrica de la zona, superfície de coberta en projecció horitzontal, factor de correcció i taules de canalera i de baixant del CTE DB-HS 5— està desenvolupat pas a pas a la nostra guia d'instal·lació i càlcul de canaleres pluvials.

L'ordre correcte és sempre aquest: primer es calcula la secció necessària, després es tradueix a desenvolupament.

Les canaleres pluvials IMS es fabriquen a mida per a la recollida d'aigües de coberta, en perfils clàssics i de disseny.

• Materials: alumini lacat polièster, zinc i acer galvanitzat.
• Acabats: carta RAL, zinc-titani i galvanitzat.
• Fabricació: a mida en desenvolupament i longitud, a més de la gamma de perfils estàndard.
• Perfils: semicirculars i de disseny, amb possibilitat de reproduir un perfil existent en rehabilitació.
• Accessoris: angles exteriors i interiors, tapes o testers, baixants, colzes i ganxos de subjecció.
• Lliurament: a obra a tot Espanya.
• Certificació: ISO 9001:2015.

Aquesta línia combina amb els cobremurs ALU-CLICK® i amb els remats VENTUM® de xemeneia i ventilació quan el projecte busca coherència estètica en tota l'envolupant.

1. Desenvolupament, o bé la secció necessària si el càlcul encara no s'ha traduït a mida de fabricació.
2. Longitud de cada tram recte, desglossada i no sumada.
3. Nombre d'angles exteriors i interiors.
4. Nombre de tapes o testers.
5. Nombre, posició i diàmetre dels baixants.
6. Material i acabat.
7. Tipus de suport previst i separació entre ganxos.

• Demanar per diàmetre quan calia desenvolupament, o a l'inrevés.
• Mesurar el desenvolupament en línia recta de vora a vora en lloc de seguir el contorn.
• Sumar la longitud total sense desglossar trams, amb la qual cosa no surten ni les peces ni els angles.
• Canviar de semicircular a quadrangular sense aplicar la correcció del 10 % de secció equivalent.
• No preveure juntes de dilatació en trams llargs.
• Oblidar els angles interiors de patis i reculades.