Ampit amb goteró: com evita humitats i taques a la façana

Hi ha un detall constructiu que es nota molt més quan falta que quan està ben resolt. Només cal caminar per qualsevol carrer i mirar cap amunt: sota un bon nombre de finestres apareixen dos regalims foscos que davallen per la façana, s'eixamplen amb els anys i acaben dibuixant una taca en forma de ventall.

No és brutícia acumulada sense més. És aigua que no ha trobat per on caure.

L'ampit és la peça que remata la part inferior del buit de finestra i condueix l'aigua de pluja cap a l'exterior. Però col·locar una peça inclinada no n'hi ha prou. El que determina si l'aigua se separa de la façana o hi torna és un element petit i sovint mal entès: el goteró. En aquesta guia expliquem com funciona físicament, què exigeix la normativa espanyola i com comprovar a l'obra que està ben resolt.

El goteró és la interrupció deliberada de la cara inferior de l'ampit, a la seva vora exterior. Es pot resoldre com una ranura, un rebaix o un plec cap avall. La seva única funció és obligar la gota d'aigua a desprendre's en aquest punt i caure al buit, en lloc de continuar el seu recorregut per sota de la peça fins a arribar al parament.

Dit així sembla un detall menor. En realitat és l'element que decideix el comportament de tot el conjunt.

Pot resultar contraintuïtiu que l'aigua recorri la cara inferior d'una peça en lloc de caure directament. L'explicació és en dues forces que actuen alhora.

La primera és l'adhesió: les molècules d'aigua se senten ateses per la superfície sòlida amb la qual estan en contacte. Sobre una superfície contínua i llisa, aquesta atracció basta per retenir la làmina d'aigua enganxada al material encara que la superfície estigui orientada cap avall.

La segona és la cohesió entre les mateixes molècules d'aigua, que dona lloc a la tensió superficial. És el que manté la làmina unida i li permet estirar-se sense trencar-se en gotes independents.

Mentre la superfície sigui contínua, totes dues forces guanyen la gravetat i l'aigua continua avançant cap a l'interior. Tan bon punt apareix una discontinuïtat —una aresta viva, una ranura, un canvi brusc de pla—, la làmina no pot mantenir el contacte. L'adhesió deixa de tenir superfície on agafar-se, la gota s'acumula a la vora fins que el seu pes supera la tensió superficial i cau.

El goteró no repel·leix l'aigua. Simplement li retira el camí.

L'aigua que arriba al parament no hi arriba neta. Ha rentat la superfície de l'ampit i arrossega la pols atmosfèrica dipositada, les partícules de combustió del trànsit i, en façanes de morter o formigó, els compostos solubles que el mateix material va alliberant.

Quan aquesta aigua s'evapora sobre la façana deixa enrere tot el que duia dissolt i en suspensió. El resultat es manifesta en tres fases successives:

• Regalim. Els primers mesos apareixen dues línies verticals sota els extrems del buit, allà on l'aigua es concentra.
• Taca estesa. Amb el temps, aquestes línies s'eixamplen i formen la característica silueta en ventall. En façanes clares el contrast és molt visible.
• Deteriorament del material. El cicle continuat d'humectació i assecament degrada l'acabat, afavoreix la colonització per microorganismes i, en climes amb gelades, produeix danys per congelació de l'aigua retinguda als porus.

A partir de la segona fase el problema deixa de ser estètic. La humitat persistent en un punt concret de la façana compromet el revestiment i pot acabar afectant el suport.

El Codi Tècnic de l'Edificació no deixa aquest punt a criteri de l'instal·lador. El Document Bàsic HS 1, dedicat a la protecció davant la humitat, fixa condicions concretes per a la trobada de la façana amb la fusteria.

En síntesi, l'ampit ha de complir quatre requisits:

1. Pendent cap a l'exterior superior a 10°. Suficient perquè l'aigua evacuï per gravetat sense estancar-se.
2. Ser impermeable o estar disposat sobre una barrera impermeable. La peça no pot ser l'única defensa si el material és permeable.
3. Disposar de goteró a la cara inferior del sortint, separat del parament exterior almenys 2 cm. És la condició clau, i la que amb més freqüència s'incompleix.
4. Entrega lateral a la brancal de 2 cm com a mínim. L'aigua que baixa pel lateral del buit ha de trobar la peça, no colar-se per darrere.

Els 2 centímetres de separació entre el goteró i el parament no són una recomanació estètica. Són la distància mínima perquè la gota, en desprendre's, caigui fora del pla de façana fins i tot amb vent moderat. Un ampit que vola un centímetre té goteró i continua tacant la façana.

Ampit sense goteró. Passa sobretot amb peces de pedra o morter executades a l'obra, on el rebaix inferior s'oblida o s'omple en aplicar el morter d'agafament. La peça té el pendent correcte i tot i això l'aigua torna.

Volada insuficient. El goteró existeix, però és a menys de 2 cm del parament. L'aigua es desprèn i el vent la torna contra la façana abans que hagi guanyat alçada de caiguda.

Absència d'entrega lateral. És l'error més silenciós de tots. La peça acaba just a l'amplada del buit, sense penetrar a les brancals. L'aigua que regalima pels laterals passa per darrere de l'ampit i entra directament a la trobada entre fusteria i obra.

Pendent invertit o insuficient. Per assentament del morter, per error de replanteig o per una peça deformada, el pendent queda per sota de 10° o fins i tot cap a l'interior. L'aigua s'estanca sobre la peça i busca sortida per la junta amb la fusteria.

Confiar l'estanquitat al segellat. La silicona col·locada entre l'ampit i el marc resol durant un temps. Els cicles tèrmics, la radiació ultraviolada i el moviment diferencial entre materials la degraden, i en tres o quatre anys apareix la primera fissura.

Repassant les condicions que la peça ha de complir s'entén per què el metall plegat s'imposa en aquesta funció.

• Alumini lacat. No absorbeix aigua, no s'oxida, admet qualsevol color de la carta RAL i no requereix manteniment. Sense absorció no hi ha eflorescències, no hi ha cicle de gelades i no hi ha sals solubles que puguin tacar la façana. Un lacat de qualitat —25 micres de laca de polièster— és el que el diferencia d'una xapa simplement pintada.
• Pedra natural. Durabilitat alta si és de baixa absorció, com el granit. Les calcàries i els gresos són més absorbents del que se suposa i comparteixen la debilitat del mur que protegeixen.
• Formigó prefabricat. Econòmic, però porós: absorbeix l'aigua que s'estanqui a sobre i allibera sals que acaben a la façana.
• Ceràmica. Bon comportament si és de gres de baixa absorció, encara que fràgil davant d'impactes.

En totes les solucions rebudes amb morter hi ha a més un punt feble comú: les juntes rígides, que es fissuren amb el moviment tèrmic i deixen de ser estanques.

Els ampits ALU-DROP® es fabriquen a mida en alumini lacat, per a qualsevol buit de finestra o porta.

• Material: alumini lacat, amb goteró integrat a la geometria del perfil.
• Lacat: 25 micres de laca de polièster, resistent a la corrosió, a la radiació ultraviolada i a la variació tèrmica.
• Terminació: perfil gotera ALU-DROP® integrat, sense necessitat d'executar rebaix a l'obra.
• Models: sense aleta posterior i amb aleta posterior de 10 mm, aquesta darrera recomanable en façanes amb revoc o amb sistema d'aïllament per l'exterior.
• Fabricació: a mida en amplada i longitud, sobre les dimensions reals del buit.
• Remat d'extrems: tapes laterals que tanquen els cantells del perfil i impedeixen que l'aigua s'escapi per ells.
• Colors: tota la carta RAL, habitualment igualant la referència de la fusteria.
• Certificació: ISO 9001:2015.

Aquesta mateixa línia combina amb els cobremurs ALU-CLICK® i amb els remats VENTUM® de xemeneia i ventilació quan el projecte busca coherència estètica entre buit, coronació de mur i coberta.

La comanda es redueix a cinc dades:

1. Quantitat d'unitats, agrupades per mesura idèntica.
2. Longitud: amplada del buit mesurada en tres punts, prenent la major, més l'entrega lateral a cada brancal.
3. Fons: gruix del mur més la volada exterior, calculat sobre l'acabat final de façana i no sobre l'estat actual del mur.
4. Model: amb aleta posterior de 10 mm o sense.
5. Referència RAL de l'acabat.

• Mesurar el mur en brut. La volada desapareix en aplicar el revestiment o l'aïllament exterior.
• No sumar les entregues laterals. La peça arriba justa a l'amplada del buit i no penetra a les brancals.
• Mesurar en un sol punt. El buit gairebé mai no és un rectangle perfecte, sobretot en rehabilitació.
• Pintar la peça a l'obra. Una capa de pintura aplicada sobre el perfil pot omplir el goteró i anul·lar-ne la funció.
• Fer pont sobre el goteró. Qualsevol acumulació —restes d'obra, fulles, un niu— que salvi la discontinuïtat el fa inservible.
• Confiar la trobada amb el marc només al segellat, en lloc de resoldre-la per solapament o per la geometria de les peces.