Tipus de canaleres per a teulades: guia per triar

Si estàs triant canaleres per a una obra, segurament vulguis resoldre tres dubtes: quin tipus de canalera encaixa amb la teva teulada, quin material convé segons el clima i la durabilitat que busques, i quina mida necessites perquè evacuï bé l'aigua. No és una decisió menor: la canalera és la primera línia de defensa de la façana davant la pluja, i un perfil mal triat o infradimensionat es tradueix en vessaments, taques, humitats i fins i tot danys estructurals amb el temps. En aquesta guia expliquem quins tipus de canaleres hi ha, amb quins materials es fabriquen i com triar l'adequada segons les característiques del teu projecte.

La canalera és l'element que s'instal·la a la vora de la teulada per recollir l'aigua de pluja que llisca per la coberta i conduir-la, amb un lleuger pendent, cap als baixants que l'evacuen al desguàs. La seva funció és mantenir l'aigua sota control: evita que caigui en cascada pel perímetre de l'edifici, protegeix la façana d'esquitxades i taques, i allunya la humitat dels fonaments. Encara que passi desapercebuda, és un component clau de la coberta. Una bona canalera, ben dimensionada i ben instal·lada, allarga la vida de l'edifici; una de mal resolta acaba generant els problemes que precisament havia d'evitar.

La classificació més pràctica és per la forma de la secció. La canalera semicircular és el perfil clàssic per excel·lència: la seva secció en forma de mitja canya evacua molt bé, es neteja amb facilitat i combina amb pràcticament qualsevol estil d'edificació, des de l'habitatge tradicional fins a la rehabilitació. La canalera quadrada (o rectangular) ofereix una estètica més recta i contemporània i, a igualtat de mida, sol aportar més capacitat d'evacuació, cosa que la fa habitual en arquitectura moderna i en cobertes amb cabals exigents. Al costat d'aquests dos perfils clàssics hi ha els perfils de disseny, solucions de línies acurades pensades per a façanes contemporànies i per a cobertes de naus industrials, on es busca integrar la recollida d'aigües pluvials sense renunciar a l'estètica del conjunt.

Més enllà del perfil, convé distingir com es col·loca la canalera respecte a la teulada. La canalera exterior o penjant és la més habitual: es fixa al ràfec mitjançant suports o ganxos, queda vista i resulta fàcil d'instal·lar i de mantenir. La canalera oculta o encastada s'integra dins l'estructura de la coberta, de manera que no es veu des del carrer; ofereix un acabat més net i minimalista, però exigeix una impermeabilització més acurada i un bon dimensionament, perquè qualsevol fallada queda amagada i es detecta tard. La tria entre l'una i l'altra depèn del tipus de coberta, del resultat estètic buscat i del nivell de manteniment que es vulgui assumir.

El material defineix la durabilitat, el manteniment i l'aspecte de la canalera. L'alumini lacat és una de les opcions més versàtils: és lleuger, no s'oxida, resisteix molt bé la intempèrie i els raigs UV, requereix poc manteniment i admet acabats en diferents colors RAL per integrar-se amb la façana. El zinc —en les seves versions zinc-titani i quartz-zinc— és un material molt durador i de gran valor estètic, que amb el temps desenvolupa una pàtina protectora característica; és habitual en rehabilitació, edificis singulars i arquitectura de qualitat. L'acer galvanitzat, així com l'acer prelacat, ofereix una bona relació resistència-preu i resulta molt adequat per a naus industrials i obres on prima la robustesa. Altres alternatives del mercat, com el PVC, són més econòmiques i lleugeres, però solen perdre aspecte i prestacions amb l'exposició prolongada al sol. L'elecció correcta no és el material més car, sinó el que encaixa amb el clima, l'estètica i la vida útil que espera el projecte.

Una canalera bonica que no evacua bé no serveix de res. El dimensionament depèn, sobretot, de dos factors: la superfície de coberta que aboca cap a aquesta canalera i la intensitat de pluja de la zona, que a Espanya varia molt entre el nord humit i l'interior o el sud-est. A més superfície de recollida i més pluviometria, més secció de canalera i de baixant calen per evitar que l'aigua vessi en les tempestes fortes. També hi influeixen el pendent d'instal·lació de la canalera —que ha de tenir una lleugera caiguda cap als baixants— i el nombre i la ubicació d'aquests. Per això convé calcular el conjunt canalera-baixant de manera coherent i no fiar-lo a una mida estàndard triada per costum.

Per encertar-la, convé revisar diversos criteris en ordre. Primer, el tipus i la geometria de la coberta: longitud de ràfecs, pendents i nombre d'aigües. Segon, la pluviometria de la zona, que determina el cabal a evacuar i, amb això, la secció necessària. Tercer, el material, segons la durabilitat, el manteniment i el clima (per exemple, ambients costaners o molt humits demanen materials especialment resistents a la corrosió). Quart, l'estètica: el perfil i l'acabat s'han d'integrar amb la façana, ja sigui en clau tradicional o contemporània. I cinquè, el tipus d'edifici: un habitatge, una rehabilitació i una nau industrial no tenen les mateixes necessitats ni de cabal ni d'acabat.

En obra real, moltes cobertes no encaixen amb perfils i longituds de catàleg: ràfecs llargs, angles poc habituals, trobades complexes o exigències concretes de color i disseny. En aquests casos, forçar peces estàndard sol sortir pitjor: multiplica els empalmaments, empitjora l'acabat i crea punts febles on més endavant apareixen fuites. Quan la coberta té particularitats o es busca una estètica determinada, el raonable és fabricar la canalera a mida, de manera que la peça s'adapti al projecte i no al revés. Això és especialment útil en rehabilitació, en arquitectura singular i en naus industrials amb grans longituds de recollida.

A Espanya, l'evacuació d'aigües pluvials es regula al CTE DB-HS 5 (Evacuació d'aigües), que estableix els criteris per dimensionar la xarxa de recollida —canaleres i baixants inclosos— en funció de la superfície de coberta i de la zona pluviomètrica de l'emplaçament. La idea de fons és senzilla: el sistema ha de ser capaç d'evacuar l'aigua de pluja prevista sense vessar. Això no vol dir que hi hagi una única canalera vàlida per a tot, sinó que la secció, el pendent i el nombre de baixants s'han de calcular per a cada coberta concreta. Per això convé parlar de solució dimensionada per a cada projecte i no d'una mida universal.

IMS és la gamma de canaleres d'Industrias Mas, fabricades a mida en alumini lacat, zinc i acer galvanitzat. Inclou els perfils clàssics —semicircular i quadrat— i una àmplia família de perfils de disseny (IMS-1, IMS-3 a IMS-7, IMS-751 i la sèrie QZ) pensats tant per a façanes contemporànies com per a cobertes de naus industrials. Els acabats estàndard abasten acer prelacat en RAL 8019 (marró), RAL 3009 (vermell teula), RAL 9002 (blanc gris) i RAL 6002 (verd), a més de quartz-zinc, zinc-titani i galvanitzat. Amb més de 50 anys de fabricació pròpia a Tàrrega i certificació ISO 9001, cada canalera es pot adaptar a les dimensions i l'estètica del projecte, amb entrega en 24 h per al producte estàndard i de 5 a 10 dies feiners per a la fabricació a mida.