Materials més utilitzats en la fabricació de reixes de ventilació i les seves propietats

Les reixes de ventilació semblen un producte senzill, però el material amb què estan fetes marca la diferència entre una peça que dura dècades i una altra que es rovella, es deforma o perd color en pocs anys. La tria depèn de l'entorn (interior, exterior, costaner, industrial), del tipus d'ús (residencial, comercial, HVAC, industrial) i del nivell d'exigència estètica del projecte. Aquesta guia repassa els quatre materials més habituals — alumini, acer inoxidable, acer galvanitzat i plàstic — amb les seves propietats, avantatges i limitacions reals a l'obra.

L'alumini és el material dominant en reixes de ventilació arquitectòniques a Espanya i la major part d'Europa. Les seves propietats tècniques expliquen per què: resistència a la corrosió natural gràcies a la capa d'òxid superficial que es forma espontàniament, lleugeresa (entre 2 i 3 vegades més lleuger que l'acer), facilitat d'extrusió i mecanitzat en qualsevol forma, i compatibilitat amb lacats de polièster en qualsevol color RAL. L'alumini lacat d'Industrias Mas rep 25 micres de laca polièster aplicades a les dues cares del perfil; aquest tractament protegeix davant els UV, la pluja i la corrosió i manté l'acabat sense pintura ni manteniment durant dècades. És la tria estàndard per a façanes, façanes ventilades, sistemes SATE i pràcticament qualsevol instal·lació visible.

L'acer inoxidable és l'alternativa quan l'entorn supera la capacitat de l'alumini lacat. Els aliatges més utilitzats són l'AISI 304 (estàndard industrial, vàlid per a cuines i la majoria d'instal·lacions) i l'AISI 316L (amb molibdè en la seva composició, molt més resistent a clorurs i àcids orgànics). Els seus punts forts són la resistència a temperatures extremes sense deformació, una superfície no porosa fàcil de netejar i desinfectar, i una vida útil molt llarga en ambients agressius. Els seus punts febles són el pes (entre 2 i 3 vegades el de l'alumini per al mateix gruix), el cost d'adquisició i la limitació cromàtica (acabat metal·litzat sense lacat). És la tria habitual en cuines industrials, plantes alimentàries, laboratoris i primera línia de mar.

L'acer galvanitzat és xapa d'acer al carboni recoberta d'una capa de zinc que la protegeix contra la corrosió. És significativament més barat que l'alumini o l'acer inoxidable i s'utilitza àmpliament en conductes de HVAC interiors i reixes no vistes. Les seves limitacions són clares: la capa de zinc es desgasta en ambients amb humitat alta o agents químics, no resisteix bé la radiació UV en exteriors prolongats, i els talls i perforacions fets a l'obra deixen zones vulnerables a la corrosió. No és l'opció per a façanes exteriors ni per a entorns costaners.

Hi ha reixes de PVC i ABS al mercat, especialment per a aplicacions decoratives en interior i per a conductes no vistos. Són lleugeres, barates i fàcils de tallar. Les seves limitacions són significatives: el PVC es torna fràgil amb la radiació UV prolongada, ambdós materials es deformen amb temperatures elevades (properes o superiors a 60 °C), no suporten esforços mecànics rellevants i no resisteixen el contacte amb dissolvents o certs productes de neteja. Per a façanes exteriors i aplicacions tècniques amb exigència, no són una opció professional.

En durabilitat per a ús exterior arquitectònic, l'alumini lacat i l'acer inoxidable són les dues opcions vàlides. En cost, l'alumini lacat és clarament més rendible que l'inoxidable per a la majoria d'aplicacions — i manté un acabat RAL impossible d'aconseguir en acer inoxidable. En pes, l'alumini guanya amb claredat: facilita la instal·lació i redueix esforços sobre la façana. En manteniment, els tres requereixen neteja periòdica, però l'alumini lacat no necessita cap tractament addicional. En entorns agressius (clorurs, àcids, temperatures industrials), l'acer inoxidable AISI 316L és insubstituïble.

Per a habitatge nou, residencial plurifamiliar i façanes d'oficines, l'alumini lacat és l'opció estàndard. Per a edificis comercials amb façanes modernes que exigeixen integració cromàtica amb la fusteria, l'alumini lacat en RAL específic és pràcticament l'única opció. Per a cuines industrials, plantes alimentàries i laboratoris, l'acer inoxidable és l'adequat. Per a zones de primera línia de mar amb salinitat extrema, cal valorar l'AISI 316L. Per a conductes interiors de HVAC no vistos on el cost mana, l'acer galvanitzat és defensable.

Industrias Mas fabrica reixes de ventilació d'alumini lacat a Tàrrega (Lleida) des de 1968. Cada reixa es produeix a mida del forat amb lacat de 25 micres de polièster a les dues cares, lamel·les fixes per a ventilació permanent, fixació oculta per a un acabat net en façana, i cinc colors RAL estàndard — negre (RAL 9005), antracita (RAL 7016), gris fosc (RAL 7022), natural (RAL 9006) i blanc (RAL 9003) — amb opció de carta RAL completa sota comanda. La fabricació es realitza sota certificació ISO 9001:2015, amb més de 10.000 projectes realitzats a Espanya com a aval de la solució.